reserva marina de la masia blanca

La reserva marina està formada per una circumferència de 0,2 milles de diàmetre, que es denomina “reserva marina integral”, envoltada per una àrea de 0,6 milles anomenada “zona d’amortiment”. La seva profunditat oscil·la entre els quatre i els setze metres. L’àrea s’estén enfront d’una platja de sorra, interrompuda per la riera de la Masia Blanca, i constitueix un atractiu turístic molt important per a la zona. Hi apareixen dunes originades per l’acció del vent.Aquestes dunes fixes han estat colonitzades per plantes que formen una comunitat vegetal completa molt típica dels substrats de sorra.

A la mar, igualment que en terra ferma, el relleu ofereix protecció a nombroses espècies i afavoreix que la biodiversitat augmenti. La Reserva Marina de la Masia Blanca, que es va crear amb la finalitat de protegir uns fons rugosos, excepcionals en una àrea on dominen les sorres i els fangs, està localitzada davant de les platges del Vendrell, al costat del port de Coma-ruga.

Aquests fons estan constituïts per barreres d’origen biològic (comunitats coral·lígenes), perpendiculars a la costa, al mig d’un fons sorrenc i una altra barrera de gran longitud que transcorre paral·lela a la línia de la costa i es troba situada a la part més profunda de la reserva marina. Hi abunden els prats d’una planta aquàtica endèmica de la Mediterrània, la Posidonia oceanica, que formen un laberint ric en espècies d’invertebrats (pops, sípies, nacres…) i vertebrats (molls, meros, orades i llobines, entre altres).

Aquest relleu submarí ha afavorit l’establiment de diferents comunitats que s’intercalen, presentant-hi una gran biodiversitat biològica.

Es distingeixen tres comunitats diferents, depenent del tipus de substrat: comunitats de substrat tou amb vegetació de prats de Posidonia oceanica; un fons de substrat tou sense vegetació, caracteritzat per la sorra en la qual es desenvolupa una fauna rica en invertebrats, petits crustacis i peixos típicament bentònics (de fons), i un fons de substrat dur, caracteritzat per roca biogènica, on, amb la seva formació, tenen especial protagonisme les algues de la família de les coral·linàcies, que formen un relleu molt rugós amb nombrosos caus que serveixen de refugi a innombrables organismes del fons.

Aquesta comunitat, denominada en la llengua científica “precoral·lígena d’ambients infralitorals al límit del circalitoral”, rep a Catalunya el nom de grapissar i és conegut com maërl en altres zones del litoral.

Les prades també constitueixen un paisatge digne d’admiració per la seva magnífica bellesa i formen un hàbitat d’una gran riquesa pesquera. A més, el fons del grapissar, escàs a la Mediterrània, de creixement molt lent i molt vulnerable, presenta un clar interès ecològic, ja que, a l’heterogeneïtat especial que el caracteritza, s’hi afegeix l’elevada biodiversitat, és a dir, l’abundància d’espècies, incloses algunes de molt poc comunes i d’altres d’interès pesquer.

Cal afegir que a la reserva marina hi arriben les aigües termals de la deu  que, durant tot l’any, sorgeixen a 19ºC i enriqueixen de forma natural les aigües de la reserva que, igual que les de la Mediterrània, es caracteritzen per la pobresa de nutrients i la transparència.